La vida, un trencaclosques per completar

El metro, un viatge en la vida

El destí, un camí, un final

Els camins de la vida

Llàgrimes

La flama

Això d’alguna manera seria una manera d’idealitzar les amistats, la familia i els amors i les desicions en aquest viatge tan llarg, l’aventura de la vida!         ]]> http://lnx.titoworld.com/webm/el-metro-un-viatge-en-la-vida/feed/ http://lnx.titoworld.com/webm/la-vida-un-trencaclosques-per-completar/ http://lnx.titoworld.com/webm/la-vida-un-trencaclosques-per-completar/#comments Wed, 17 Oct 2007 19:22:26 +0000 admin http://lnx.titoworld.com/webm/2007/10/17/la-vida-un-trencaclosques-per-completar/ Ja arriba un moment, quan veus que res no encaixa, que res cobra sentit després de posar tanta esma lluitant per un objectiu, una fita o simplement lluitant per ser feliç, que comences a pensar en moltes coses que es resumeixen en una pregunta:   PQ?   És algo que molta gent es pregunta continuament, d’altres ni s’ho paren a pensar. Perquè? Perquè? Perquè?   Analitzes, reflexiones i penses fins que arribes a unes conclusions absurdes que comencen amb els mots: "i si hagués…."
Dic absurd, pq pensar en com anirien les coses en un passat paral·lel és il·lusori i no condueix enlloc.   El fet es que intentant mirar les coses des d’un punt de vista extern, des d’una mirada objectiva intentant omitir sentiments i sensacions arribes a la conclusió que la vida és un trenclaclosques.   Per una part cada personeta que posem a la nostra vida és una peça d’aquest trencaclosques, hi han peces, les del mig que si es perden o si no hi son, el puzzle no tindrà massa sentit…
  N’hi han d’altres menys importants a la vora que potser no t’adones ni que falten quan no estan allà.   S’ha d’intentar mantenir totes les peces centrals perquè tot plegat tingui un sentit, si van caient les del mig…. al final només quedarà un marge, buit, sense sentit, sense res dins…
peces separades on el seu destí està sentenciat: desapareixer.   A la vida cadascú ha de lluitar per no acabar al marge del puzzle de les persones que estima i també ha de posar tota la seva voluntat i allò que sigui possible, per mantenir lo més important del seu trencaclosques, les peces centrals.
  Però a vegades t’adones que les teves peces centrals no et tenen al seu trencaclosques i t’atures a pensar perquè forma una part tant important de la teva vida. Si val la pena continuar tenint la peça allà, anar portant-la cap al marge o substituir-la per una altra que potser no encaixarà….
  El dibuix del puzzle sempre canviarà, perquè la gent passa per la vida, ve gent nova, sen van uns altres… però jo, les peces que se n’han anat no les llençaré mai, allà estaran en una caixeta per quan la vulgui obrir poder tornar a disfrutar de tot allò que en el seu dia em va fer decidir per posar-les al meu puzzle!
  Puzzles, peces perdudes, abismes entre peces , tot molt il·lògic i alhora amb molt sentit.     ]]> http://lnx.titoworld.com/webm/la-vida-un-trencaclosques-per-completar/feed/ http://lnx.titoworld.com/webm/camins-de-la-vida/ http://lnx.titoworld.com/webm/camins-de-la-vida/#comments Wed, 17 Oct 2007 19:22:12 +0000 admin http://lnx.titoworld.com/webm/2007/10/17/camins-de-la-vida/   Perque a vegades innexplicablement no et pots treure coses del cap, perque a vegades despres de molt temps de no pensar-hi apareixen de nou en el record o simplement perque t’es impossible borrar-les.   Com ja vaig dir un dia, tot passa per algun motiu i tot lo altre simplement no havia de succeir. En alguns moments no ho volem acceptar, sens fa dur renunciar a allo que desitgem o simplement acceptar perdre alguna cosa…

Sempre acabes pensant que un petit detall, un petit canvi podia haver fet que tot hagues anat diferent.

No obstant, es el cami que hem deixat endarrera, i cap alla; ja no s’hi tornara mai mes, ara el que s’ha de fer es continuar la caminada per perfilar i afrontar les noves rectes, corves i desnivells de la vida.   Hi ha moments que creus que estas en una costa amunt i recordes quan tot era una baixada i et venen ganes de donar la volta, tornar enrere i quedar-te alla per sempre… pero davant la impossibilitat d’alterar el temps, no tenim mes possibilitat que avansar la costa amunt o quedar-te parat i deixar-te consumir…

A vegades intentes mirar cap al cel, pensant que no hi ha cap pujada, que tot es una magnifica recta…   Al principi l’autoengany es fantastic, pots aguantar uns metres, pero hi ha un moment que et comensa a corrompe per dins i quan t’adones que no has superat aquest pendent i tu t’intentaves convencer de que si ho havies fet, la desmoralitzacio s’intensifica.

El fet es que es poden tenir molts amics, gent que et recolzi i t’empenyi, et doni embranzida per aconseguir arribar de tot aixo que es fa costa amunt… pero per molt que t’empenyin, el qui ha de caminar es un mateix i les forces poc a poc es van esvaint.       ]]> http://lnx.titoworld.com/webm/camins-de-la-vida/feed/ http://lnx.titoworld.com/webm/el-desti-una-forca-un-cami-un-final/ http://lnx.titoworld.com/webm/el-desti-una-forca-un-cami-un-final/#comments Wed, 17 Oct 2007 19:21:35 +0000 admin http://lnx.titoworld.com/webm/2007/10/17/el-desti-una-forca-un-cami-un-final/   Existeixen les casualitats? O tot passa per un motiu en concret?
A vegades a la vida certs aconteixements et sorprenen; molts cops no hi dones importància però
i si tot té una raó de ser? i si és un camí que ja tenim acotat? i si la vida ens està donant una
i una altra vegada una senyal?   A vere, evidentment no crec en el destí de la manera que succeeix a la saga cinematogràfica Destino Final.
Hi ha un abisme entre aquell destí i el que em refereixo jo.
  No us ha passat mai k esteu pensant en algú i us fa una perduda o us truca?
Cantar una cançó i sonar al cap d’uns instants a la radio?
Mirar fotos d’una persona que fa temps que no veus i trobarte-la aquell dia?
Fer el mateix regal que un altre a un amic?
Un somni que s’acaba assemblant al que passa a la realitat en un futur immediat?
Trobar-te am una persona a un indret on extranyament vas?   Jo penso que el destí es una energia que dona lloc a uns succesos que són el que han de passar i
no hem d’evitar, evitant lo innevitable només aconsegueixes retrasar-ho o simplement que alguna cosa
acabi sortint malament. No obstant no em d’esperar que aquesta "energia" ho faci tot per nosaltres,
és com tot, si no hi poses de la teva part no funcionarà.   Oportunitats?
En tenim constantment, potser molts cops no les veiem, les deixem escapar inconscientment i a vegades passen i no tornen…   Les persones que anem coneixent, els amics que fem, els que deixem de tenir, l’amor, tots formen part
del nostre tren, el tren de la nostra vida, que anem fent més llarg amb el pas del temps. Més llarg amb
més experiències, més llarg amb nous sentiments, i l’anem pulint els cops rebuts, errors comesos…
  I a vegades per molt que et diguin les coses només s’apren reben i aguantant els cops que et dona la vida.   Presentiments, calfreds, sensacions innexplicables…   Casualitat? Sort?   Simplement són paraules, però cal parar-se a pensar en el significat de cadascuna d’aquestes…   Casualitat… més aviat Causalitat, tot té una causa i un motiu, res no passa perquè si
Sort? La sort està dins de cadascú de nosaltres, tenir-ne és qüestió de seguir el cami que tenim acotat,
la sort no es busca ni ella et busca a tu. Tu ets la sort i només tu saps com exprimir-la!   Tot això us pot semblar una parra, una paranoia, però si has llegit fins aquí suposo que es pq havies
de seguir aquestes linies o simplement per adonarte’n que estic boig. Potser no canvia res, potser acabo escribint un llibre XD no ho se, però algo
m’ha motivat x escriure això. Paraules que trec de dins, pensaments que no van a enlloc.   Un resum breu de tota aquesta parrafada: Segueix el teu camí i lluita pels teus somnis, perquè per aconseguir una meta has de seguir lluitant per les teves il·lusions   "I si les coses no surten com tu vols… no segueixis fent el mateix!     ]]> http://lnx.titoworld.com/webm/el-desti-una-forca-un-cami-un-final/feed/ http://lnx.titoworld.com/webm/llagrimes/ http://lnx.titoworld.com/webm/llagrimes/#comments Wed, 17 Oct 2007 19:21:26 +0000 admin http://lnx.titoworld.com/webm/2007/10/17/llagrimes/ Sempre he pensat que les llàgrimes són la materialització dels sentiments que portem dins. Llàgrimes de dolor, llàgrimes de tristesa, llàgrimes d’alegria, llàgrimes d’emoció; totes aparentment igual… El motiu, la causa que els ha provocat, l’únic que les diferència?Que passa quan cada goteta caiguda dels nostres ulls cau? Es torna aigua sense més? S’evapora per tornar-se pluja?

I si aquella llàgrima que s’ha evaporat algun dia cau sobre el motiu per la que s’ha derramat?Potser cada goteta de sentiment, arriba a la pell o inclús passa a formar part de la persona per la que s’ha causat.

És el destí de cada llàgrima?Ploreu quan us sentiu bé, quan us sentiu malament, quan us sentiu sols; allibereu les vostres emocions, us sentireu millor… i qui sap… a lo millor algun dia, la teva llàgrima, el teu sentiment, arriba al cor de qui tu vols….

Renova aquesta aigua de tan en tan per evitar que la ràbia consumeixi a l’amor, evitar que la nostalgia no et deixi pensar en el present. El mar, aigua salada? O llàgrimes perdudes que mai van poder arribar al cor de la persona estimada….?Les llàgrimes, la sang de les emocions.

    ]]> http://lnx.titoworld.com/webm/llagrimes/feed/